Catalunya Medieval

1. Otger Catalò

Otger Cataló era un home fort i pel-roig que va combatre contra els musulmans.

Després de la batalla, greument ferit, es va refugiar als Pirineus en una tenda feta de pell de cabra. El seu fidel gos de raça gànguil el va cuidar llepant-li les ferides fins que es va recuperar. Durant la seva convalescència, Otger es va alimentar de llet d’ovella. Un cop va recuperar les forces, va fer sonar un corn de caça per reunir els seus nou valents soldats i, junts, van reprendre la lluita contra els musulmans.

En honor al seu gos, símbol de lleialtat i valentia, Otger Cataló va dissenyar un escut amb la imatge de l’animal. La raça gànguil, coneguda per la seva velocitat, és considerada la més ràpida del món i, a més de ser una mascota apreciada, sovint participa en curses.

El corn de caça que Otger va utilitzar és un antic instrument utilitzat per comunicar-se a les muntanyes.

Aquesta llegenda explica l’origen de Catalunya.

Guifré "El Pelós": La llegenda del primer Comte de Barcelona

Guifré "El Pelós" era un franc que va ser nomenat Comte de Barcelona després d’un pacte amb un got. Anys més tard, el comte va ser assassinat i el rei franc va acollir el seu fill, Guifré, qui es va criar a la cort reial. Amb el temps, es va enamorar de la filla del príncep franc, i ella va quedar embarassada. En descobrir-ho, la seva mare va fer que Guifré tornés a Barcelona.

Temps després, en saber que havia deixat embarassada la princesa, la seva mare li va ordenar tornar a França per protegir la seva estimada i portar-la a Barcelona. Quan els musulmans van atacar la ciutat, Guifré va demanar ajuda al rei franc, però aquest li va oferir en canvi la possibilitat 

3. Ramon Berenguer IV

La moguda comença a Espanya, on hi havia quatre regnes: els Francs, el comtat de Barcelona, Castella i els Musulmans.

Com ja hem dit abans, els Francs i el comtat de Barcelona tenien un rollo de vassallatge, però tot es va trencar, i el comtat de Barcelona, igual que la resta de regnes de l’època, volia fer-se uns bons pactes.

Així que comencem amb el nostre protagonista, Ramon Berenguer VI, que era el comte de Barcelona.

Aquest tio tenia un acord amb els Francs que es va trencar, i també un altre amb Castella, perquè la seva germana s’havia casat amb el comte de Castella.

Però el comte de Barcelona també volia fer un pacte amb Aragó, i resulta que el rei d’Aragó, Alfons, era un tio super guerrero que li molava molt això de lluitar, però es va petar en una batalla contra els musulmans. Després de morir, Alfons no tenia fills, només un germà que era monjo, Ramir.

Ramir va decidir que volia tenir un fill perquè ell fos qui s'emportés l'herència, però al final va tenir una filla, Peronella. Aquesta Peronella havia de casar-se amb algú perquè aquell tio que es casés amb ella seria el rei d'Aragó. I es va casar amb el Ramon Berenguer VI. Però ojo, perquè Peronella només tenia un any i Ramon ja tenia 23. Van fer el casament, però havien d’esperar fins que ella tingués 14 anys per poder fer-ho de veritat. Quan Peronella va arribar als 14 i Ramon ja tenia 36, van tenir un fill, que al final va acabar sent el rei d'Aragó i també comte de Barcelona.

4- Borrell II

Tot comença amb una balança, una mena d’equilibri entre dos mons. D’un costat, hi havia els musulmans, uns genis de les matemàtiques i l’aritmètica, dominaven tota aquesta ciència. Al costat contrari, el rei Franc, que no destacava gaire per les seves habilitats, però mantenia el seu territori.

Enmig de tot això, un personatge que no es pot ignorar: Borrell, qui va ser una peça clau en aquesta història.

Ens traslladem a Roma, on el Papa de l’època tenia molt de poder. Borrell, sent cristià, mantenia una bona relació amb ell, fins al punt de enviar un amic seu fins a la ciutat eterna.

Amb el temps, aquest amic es va convertir en el Papa Silvestre II, però les coses a Barcelona no estaven tranquil·les. Almansor, un cavaller musulmà, va decidir atacar la ciutat, i Borrell no va res per evitar-ho. El 988 va ser l'any en què es va establir la nació catalana, un moment clau en la història. I per deixar constància d'això, a la platja de l'Arrabassada, a prop d’una rotonda i un Mercadona, es pot veure una pedra amb la data gravada.